Calendari Serra d'Or 2025. Montserrat, 1000 anys

El setembre del 2024 vam començar els actes commemoratius dels mil anys de la fundació del nostre monestir de Montserrat. Queda ja molt lluny aquell any 1025, quan lÆabat Oliba de Ripoll va decidir enviar un grup de monjos del seu cenobi a aquesta santa muntanya. Des de llavors han transcorregut innombrables vicissituds històriques que han  portat el monestir de Montserrat a viure èpoques de pau i de guerra, dÆesplendor i de decadència, de joia i de tristesa. Podríem resseguir la història dÆaquests deu segles mitjançant els abats i els monjos que  de manera ininterrompuda han format una comunitat monàstica que ha intentat viure fidelment els preceptes de la Regla de sant Benet. En aquest sentit, podem dir que la pregària, el treball i la cultura han estat sempre elements distintius de Montserrat. Un altre element benedictí important és lÆestabilitat, aspecte que ha fet que els monjos volguessin viure arrelats a la seva terra i, alhora, oberts al món. Però darrere de tot això hi ha una altra història poc o gens coneguda. La història que han anat teixint els milions de persones que  des de lÆinici han pujat a Montserrat. Com els cordills que es trenen  i formen una corda, la història de Montserrat també està formada per les vides de tanta i tanta gent que ha vingut a trobar la seva patrona  per portar-li els seus goigs i les seves esperances, les seves tristeses i les seves angoixes. Totes i tots formem part dÆaquesta història de Montserrat, totes i tots formem part de la gran comunitat que és Montserrat. Una comunitat de fe cristiana i també una comunitat  de valors que lÆEvangeli, la Regla de sant Benet i el mateix abat Oliba ens han llegat i que volem viure i compartir: la pau, el respecte, el diàleg o lÆacolliment en poden ser uns bons exemples. Voldria fer un agraïment a totes les persones que des de fa anys estan  col·laborant amb la seva feina o amb el seu generós patrocini a lÆèxit dÆaquest esdeveniment. Aquesta no és la festa dÆuns quants: és la festa de tothom. Sentim-nos ja des dÆara convidats a participar-hi i a fer-nos-la nostra..